A LA LLIBERTAT PER LA JUSTICIA
“Tal vez se halle en estas viejas y humildes imágenes el recuerdo de la figura que mi generación buscó desesperadamente; el puerto de la libertad por el camino siempre áspero de la justicia.
Nos quedamos en el camino, pero éste es el camino“.
Ho va dir Max Aub, referint-se a la pel·lícula ESPOIR-SIERRA DE TERUEL, dirigida per André Malraux, amb la seva col·laboració (rodatge que he novel·lat i vaig presentar a París la setmana passada). Un exemple de com en temps difícils, amb els revoltats havent guanyat la guerra, fins i tot a punt de començar la guerra mundial, gent amb principis va lluitar per deixar a la posteritat un testimoni de la seva lluita).
S’està cercant avui la llibertat pel camí de la justícia? Jo diria que s’està buscant el màxim benefici econòmic pel camí del xantatge: si voleu sortir de l’atur, heu de tornar trenta anys enrere. Ho diuen els esbirros.
Només una noves bases de convivència, una nova Constitució per començar, podrien donar una mica de llum al futur. Sobre això, el mateix autor va dir: “uno va haciendo lo que puede, por poco que sea, con el convencimiento de que todo deja huella, en hueco o en relieve, sirviendo para el futuro -si lo hay“. Doncs vinga, apa, som-hi!
