20N I MEMÒRIA HISTÒRICA
La necessitat de la memòria té la seva màxima rellevància en el període de consolidació de la democràcia, què és en el que estem. En un ambient procliu a l’amiguisme, als aparells monolítics, a la demagògia fàcilment rebuda, amb una constitució feta quan el franquisme encara se sentia fort i una llei electoral que beneficia un bipartidisme viciat, no podem dir que tinguem la democràcia per la que tant es va lluitar no fa tan temps.
La memòria històrica és important per als pobles. Malgrat la tasca d’empetitiment que, molt sibil·linament, porta a terme la nostra vicepresidenta, és un fet que els pobles necessiten els referents històrics tant per avançar des d’una perspectiva coherent com, sobretot, per evitar caure en els errors del passat. Diu Nancy Bermeo (Comparative Politics. 1992. 24. 3. Pàg. 273)que “l’aprenentatge polític és el procés mitjançant el qual la gent modifica les seves creences i estratègies polítiques com resultat de la crisi…” Altrament, la manca la memòria (base de l’aprenentatge), mantenint les mateixes postures i creences (o sigui, el vot) com si res no hagués passat, farà que es torni a ensopegar en la mateixa pedra. Malgrat la dita de que “el que és passat, oblit”, no podem oblidar quines van ser les postures i els actes davant fets que ara es tornaran a repetir (crisi), dels qui els gestionaven i ara volen tornar a gestionar-los.
Quan es parla de memòria històrica, donades les greus injustícies ocorregudes, tothom pensa prioritàriament en els fets que rodegen la guerra civil i el franquisme. Però la història és molt llarga i en podem treure ensenyament tan de fets molt més antics (la relació inversa entre concessions comercials per part d’Espanya i les reivindicacions autonòmiques del segle XIX, per exemple) com dels molt més recents, que són les que ara vull comentar.
Podria esmentar, entre molts d’altres, els fets ja històrics dels governs Pujol, i també els del tripartit. Però si ens apropem més, caldrà que mirem les ferides encara obertes, causades per les retallades privatitzadores del govern actual de Catalunya, fetes amb arrogància i menyspreu al ciutadà que no arriba a un cert poder adquisitiu, i què, sostenint-se en la debilitat d’un socialisme estabornit, està fent més gran la distància entre una elit “addicta” i un poble que malda per sobreviure i, cosa cada cop més difícil, per mantenir la dignitat.
Amb l’ajuda de poderosos mitjans de comunicació, alguns dels fets rellevants dels últims mesos estan passant ràpidament a ser història, però no memòria. Ho demostren les enquestes que donen un augment dels vots de CiU el proper 20N. Inaudit! Els votaran els damnificats? Una ben orquestrada campanya per salvar el català davant tres famílies obsessionades, ha arraconat al bagul dels mals endreços els pactes amb els declarats enemics de la mateixa llengua i d’una veritable i justa autonomia; el descarat favoritisme a escolesi clíniques privades; les mentides sobre expedients; l’arrogància dels qui es creuen els millors i menystenen als que no han triomfat com ells… fins i tot ja no es parla d’en Millet i companyia, o millor dit, companyies.
Donat que del que es diu a les campanyes i el que es fa després hi ha molta distància i encara més excuses, seria bo que la tria de l’opció a votar tingués com una base consistent de judici la memòria històrica, la més recent, com dic aquí, encara que trobaríem els tics polítics actuals, alguns dignes de la CEDA i el més ranci franquisme.
Avui en dia, ens trobem en un laberint inèdit, desconegut, amb la necessitat de noves estructures socials que superin les actuals, ja podrides de fa temps per l’ambició i la macrocefàlia econòmica. I els laberints precisen intuïció i memòria. Quan ens trobem en una cruïlla, recorrem a la memòria, per si hem guardat el record del camí erroni i no tornar-hi a passar. Després, emprem la intuïció (que requereix llibertat d’escollir), i optem pel camí que considerem que ens traurà del atzucac.
El proper 20N avivem la memòria, no caiguem en paranys matussers. I fem servir la intuïció. El resultat difícilment serà pitjor que el que ara experimentem.
