1936-2013 FRONT POPULAR?

Em congratulo que per fi algú hagi caigut en el paral·lelisme de la situació actual amb l’escàndol de l’estraperlo. Excel·lent article d’Olga Merino a La Roda, al que voldria afegir-hi dos punts més d ‘interès .

El primer, el paper del cap d’Estat. El 1935, Alcalá Zamora, el President, de centre dreta, íntegre i honest, davant l’ensulsiada dels radicals populistes, no va voler l’ascensió a cap del govern del pro-feixista Gil Robles, i convocà eleccions, malgrat les dificultats que això pressuposava. Què fa l’actual cap de l’Estat, o sigui el rei? Camina fent tentines entre la brossa que va generant el seu entorn, i calla davant la situació extrema del país.
Segon punt: La convocatòria d’eleccions i l’amenaça de caure en un règim mussolinià, feu que es gestés el Front Popular, on des del centre esquerra de Izquierda Republicana d’Azaña, fins al Partit Comunista, o el POUM, tots rebaixaren les expectatives per trobar un punt comú. I ho aconseguiren. Renunciaren a la nacionalització de la terra o de la banca, però proclamaren la necessitat d’una regeneració democràtica amb amnistia pels represaliats, un impuls a les inversions públiques, a l’educació com a igualtat d’oportunitats, al dret de les autonomies a definir la seva realitat. Diu Santos Julià, que la proclamació, el 16 de gener del 36, del Manifest del Front Popular, va generar: “la esperanza de un nuevo triunfo, inspirada no tanto por lo que el pacto decía, sino por el simple hecho de decirlo, por la escueta razón de su existencia”. Ho explicaré amb més detall amb tres articles al bloc https://www.historiaesmemoria.com.

Alguna idea aplicable a la situació actual?